1.400 caràcters

Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.   Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.   Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregut de la torxa