1.400 caràcters

(avui trenco la norma dels 1.400 caràcters, perquè a vegades cal trencar les normes per avançar) L'any 2013 la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per tal de tenir un òrgan que l'assessorés en el procés de transició nacional de Catalunya. En un any i mig, es van fer 18 informes recopilats en l'anomenat Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya, com a eina per   identificar els aspectes cabdals per poder esdevenir un Estat propi amb plenes garanties. Durant els mesos previs al referèndum diverses vegades vam escoltar els membres del govern català dir que s'estaven preparant les estructures d'estat: hisenda, poder judicial, ministeri de l'Interior, política monetària, etc... Però tant aquell Llibre blanc com totes les declaracions i posades en escena, després del referèndum, tot plegat va resultar ser foc d'encenalls. La realitat ens ha fet veure que no hi havia res preparat. O com a mínim tampoc h

Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a ne

Pep X, X de l’Alternatiu X, els de les accions creatives psicodramartístiques, i com Malcom X, una X per simbolitzar allò que realment era. X de rebel·lia, d’okupació, d’autogestió, de budista, de llibertari, de roig, de maçó, d’ecologista, de marxista trotskista , d’antiracista, de feminista, d’antifeixista, de separatista, i moltes més X que Pep englobava, especialment aquella que tant li agradava definir-se: psicodramacabaretero. Els psicodrames del Pep X formaven part de la lluita i del paisatge dels carrers de Terrassa. Trencava els esquemes d’aquest estat del benestar i ens feia veure les contradiccions del sistema (i les nostres), i alhora fent de pallasso, de cabaretero apreníem a conviure d’una manera més humana, sentimental i a voltes irracional. Pep X, la veritable cultura popular i transgressora, aquella que fa teatre per divertir però també per fer pensar. Has viscut sempre com has volgut i així t’has expressat sempre, fent el que et donava la gana, sense reg