Entrades

4 de juliol de 1994

Imatge
Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabien que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a netejar els voltants de la masia, ja que el foc l…

Pep X

Imatge
Pep X, X de l’Alternatiu X, els de les accions creatives psicodramartístiques, i com Malcom X, una X per simbolitzar allò que realment era. X de rebel·lia, d’okupació, d’autogestió, de budista, de llibertari, de roig, de maçó, d’ecologista, de marxistatrotskista, d’antiracista, de feminista, d’antifeixista, de separatista, i moltes més X que Pep englobava, especialment aquella que tant li agradava definir-se: psicodramacabaretero. Els psicodrames del Pep X formaven part de la lluita i del paisatge dels carrers de Terrassa. Trencava els esquemes d’aquest estat del benestar i ens feia veure les contradiccions del sistema (i les nostres), i alhora fent de pallasso, de cabaretero apreníem a conviure d’una manera més humana, sentimental i a voltes irracional. Pep X, la veritable cultura popular i transgressora, aquella que fa teatre per divertir però també per fer pensar. Has viscut sempre com has volgut i així t’has expressat sempre, fent el que et donava la gana, sense regles, sense normes,…

Els bombers serem sempre vostres

Imatge
Aquests darrers dies els bombers que no estàvem de servei hem sortit al carrer. Jo era un d'ells. En el meu uniforme porto l'escut de la Generalitat. Per tant, és un deure i una obligació, defensar el meu govern i les seves institucions.  I com a demòcrata, també és deure i obligació, defensar el referèndum, com a solució a l'encaix de les relacions entre Catalunya i Espanya, i com a eina per què els catalans decidíssim el nostre futur.  
Hi ha gent que critica el fet d'haver sortit els bombers al carrer amb casc i jaqueta ben visible. Però cal dir-ho ben clar: hem sortit a rebutjar i evitar la violència, a pacificar la gent, i especialment l'1 d’octubre per defensar la integritat física dels ciutadans, que feien cua davant dels col·legis electorals, tot patint un terrorisme d'estat per la policia nacional i guàrdia civil, que s'han comportat com forces d'ocupació.  
Però ara, aquells que sempre s'han cregut per sobre del bé i del mal, demanen que no …

Com a bomber, votaré Sí!

Imatge
Votaré "Sí" l'1 d’octubre, i us exposaré els meus motius com a bomber de la Generalitat de Catalunya. Catalunya esdevenint país independent gestionarà el 100% dels seus impostos i disposarà de tots els seus recursos econòmics per augmentar l'escassa plantilla de bombers, invertir més en formació i tecnologia i comprar nous vehicles i material de darrera generació. Assumiríem competències que no tenim, com centrals nuclears, ajuda internacional i salvament marítim, guanyant en coordinació per estar tot unificat. Els bombers d'aeroport s'integrarien al sistema d'emergències, deixant d'estar dividits i precaritzats.   Pel fet de ser independents, el marc jurídic i legislatiu que afecta els bombers com riscos laborals, color dels rotatius, seguretat social, jubilació, pensions, etc., que ara es legisla des de Madrid, canviaria i es milloraria, adaptant tot això a la nostra realitat.   Una República Catalana és l'única via possible per endreçar el cos de b…

El Barça ja és futbol modern

Imatge
Sóc del Barça des que tinc ús de raó. Vaig créixer estimant un més que un club que anava a remolc del Madrid, sent alhora una icona d’aquella Catalunya acomplexada davant d’Espanya. Però va aparèixer Cruyff, Guardiola i Luis Enrique, i Xavi, Iniesta, Ronaldinho i Messi. I Laporta i Rosell i Bartomeu. I entre tots plegats van convertir el meu Barça en el millor del món. I quan ets el millor del món et converteixes en un club competitiu, obsessionat pels títols, beneficis i ingressos. I quan només vols ser el millor dels millors en tots els aspectes, s’arracona la passió. El Barça és ara la icona del futbol negoci o futbol modern: convertir la teva identitat en un objecte de merchandising. Omplir-se la boca de valors, mentre es fan contractes multimilionaris a jugadors capritxosos i mercenaris quan els teus aficionats no arriben ni a final de mes. Preferir un estadi ple de turistes consumidors abans que un avi portant el seu nét. Jugar un partit seguint els horaris de l’Àsia sense tenir…

L'altra cara dels Jocs Olímpics del 1992

Imatge
Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.   Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.   Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregut de la torxa olímpica, …

M'agrada la Festa Major de Terrassa

Imatge
El model de la festa Major a mi personalment m'agrada. Tenim un “esquelet” molt consolidat, des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou amb les havaneres acompanyades de rom cremat.  Normalment les crítiques són pel concerts, però en gustos musicals tothom té les seves preferències. Ens agradi o no, només cal veure que a la majoria de concerts ja toquin Els Pets, la Xenoa, Dr.Prats o el Perales sempre han estat un gran èxit de públic.  La Festa Major és un gran espai de festa per a tothom, on terrassencs i terrassenques compartim alegria i emocions sense cap incident destacable. La cultura popular catalana té una singular i cabdal rellevància, amb el fet casteller com a màxim exponent. Teatre i esports també tenen els seus actes. I la Festa també és un reflex de la societat terrassenca, multicultural i diversa, per això també hi trobem sevillanes, jotes i danses africanes.  Fins i tot, fa uns anys, des de …