L'altra cara dels Jocs Olímpics del 1992


Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.  
Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.  
Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregut de la torxa olímpica, l’omnipresència de la Guàrdia Civil, autèntica força d’ocupació tenia com a missió reprimir la campanya “Freedom per Catalonia”. I cal recordar l’Operació Garzón on es va detenir, torturar i empresonar independentistes. El silenci i la complicitat de molts polítics i periodistes va ser vergonyós. 
Cal un exercici de conscienciació i de memòria: el 92 no tot va ser "amics per sempre". 

Entrades populars d'aquest blog

Com a bomber, votaré Sí!

Desequilibris en els Bombers de la Generalitat

El Barça ja és futbol modern