Pep X
Pep
X, X de l’Alternatiu X, els de les accions creatives psicodramartístiques, i
com Malcom X, una X per simbolitzar allò que realment era.
X
de rebel·lia, d’okupació, d’autogestió, de budista, de llibertari, de roig, de maçó, d’ecologista, de marxistatrotskista, d’antiracista, de feminista,
d’antifeixista, de separatista, i moltes més X que Pep englobava, especialment
aquella que tant li agradava definir-se: psicodramacabaretero.
Els
psicodrames del Pep X formaven part de la lluita i del paisatge dels carrers de
Terrassa. Trencava els esquemes d’aquest estat del benestar i ens feia veure
les contradiccions del sistema (i les nostres), i alhora fent de pallasso, de cabaretero
apreníem a conviure d’una manera més humana, sentimental i a voltes irracional.
Pep
X, la veritable cultura popular i transgressora, aquella que fa teatre per
divertir però també per fer pensar.
Has
viscut sempre com has volgut i així t’has expressat sempre, fent el que et
donava la gana, sense regles, sense normes, com el millor lliurecreador
polifacètic.
Pep
X no tant sols ha sigut un company de lluita, sinó que també ha estat un mestre.
Alternatius
de merda, en Pep X no ha mort! És pura energia i l’energia no mor, només es
transforma. En Pep X s’ha transformat i està fent el tastaolletes fins trobar la
propera reencarnació.
Tornarem
a coincidir Pep X.
La
lluita continua que tal dia farà un any!