El Barça ja és futbol modern
Sóc del Barça des
que tinc ús de raó. Vaig créixer estimant un més que un club que anava a remolc
del Madrid, sent alhora una icona d’aquella Catalunya acomplexada davant d’Espanya.
Però va aparèixer
Cruyff, Guardiola i Luis Enrique, i Xavi, Iniesta, Ronaldinho i Messi. I
Laporta i Rosell i Bartomeu. I entre tots plegats van convertir el meu Barça en
el millor del món. I quan ets el millor del món et converteixes en un club
competitiu, obsessionat pels títols, beneficis i ingressos. I quan només vols
ser el millor dels millors en tots els aspectes, s’arracona la passió.
El Barça és ara la
icona del futbol negoci o futbol modern: convertir la teva identitat en un
objecte de merchandising. Omplir-se la boca de valors, mentre es fan contractes
multimilionaris a jugadors capritxosos i mercenaris quan els teus aficionats no
arriben ni a final de mes. Preferir un estadi ple de turistes consumidors abans
que un avi portant el seu nét. Jugar un partit seguint els horaris de l’Àsia
sense tenir en compte els hàbits dels teus socis. Preus d’entrades que no pot
pagar la majoria de la població.
El Barça ara és molt
més que una franquícia, i quan sona el seu himne: “sona la cançó que més
m'estimo d'aquest món, però ara és per vendre i quan la sento és només soroll”.
Només em queda l’esperança
que els socis del Barça se n’adonin de la gravetat de la situació i tornin a
recuperar el club.
