1.400 caràcters

El model de la festa Major a mi personalment m'agrada. Tenim un “esquelet” molt consolidat, des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou amb les havaneres acompanyades de rom cremat.  Normalment les crítiques són pel concerts, però en gustos musicals tothom té les seves preferències. Ens agradi o no, només cal veure que a la majoria de concerts ja toquin Els Pets, la Xenoa, Dr.Prats o el Perales sempre han estat un gran èxit de públic.  La Festa Major és un gran espai de festa per a tothom, on terrassencs i terrassenques compartim alegria i emocions sense cap incident destacable. La cultura popular catalana té una singular i cabdal rellevància, amb el fet casteller com a màxim exponent. Teatre i esports també tenen els seus actes. I la Festa també és un reflex de la societat terrassenca, multicultural i diversa, per això també hi trobem sevillanes, jotes i danses africanes.  Fins i tot, fa uns

Enguany a Terrassa, les fogueres de Sant Joan autoritzades no arriben ni a mitja dotzena. Podem afirmar que les fogueres són un element quasi extingit i que per moltes persones, ja formen part d’un record de la seva infància o d’allò que parlen els seus pares. Però què les ha portat a l’extinció quan fa vint o trenta anys n’hi havia a cada barri i a cada plaça? Per una banda, una normativa superestricta que limita les fogueres. Un exemple: no està permès que s'acumuli el material fins a les 8 del vespre del mateix 23 de juny. Fa anys, durant dies s’acumulava fustes i trastos vells per cremar i la pila creixia a mida que s’acostava el 23. La normativa s’ha carregat una socialització de la revetlla, on tothom hi col·laborava els dies previs, especialment infants i joves.   Els hàbits han canviat. Abans la canalla jugava al carrer. Avui en dia, el trànsit, la superprotecció dels infants, les activitats extraescolars, els videojocs, etc, ha allunyat els nens i nenes de passa

En la Generalitat de Catalunya trobem els bombers professionals (bbpp) i els voluntaris (bbvv). En una emergència la feina d’un bbpp i d’un bbvv és la mateixa. Però trobem diferències importants dins aquesta igualtat que a l’hora de treballar comporten un desequilibri en molts aspectes. A un aspirant a bbpp se li exigeix el permís de conducció de camió i posseir els coneixements de nivell intermedi de català (B2). Un aspirant a bbvv no se li exigeix cap permís de conducció i el nivell que se li demana de català és el bàsic (A2). El temari que s’ha d’estudiar un aspirant de bbpp és de 21 temes. L’aspirant a bbvv ha d’estudiar només 14 temes. I les proves físiques són diferents per uns i altres. Aprovat el procés selectiu, el curs que farà l’aspirant a bbpp serà 700 hores lectives. El curs de l’aspirant a bbvv és de màxim 500 hores. En l'exercici de les seves funcions un bbpp estant en acte de servei, té la consideració d'agent de l'autoritat, un bbvv, no.

El motiu principal és que no em sento ni estimat ni respectat.  L’estat espanyol ens perjudica voluntària i deliberadament. Tot l’engranatge de l’estat: govern (PSOE i PP), jutges, fiscals i funcionaris. La majoria de decisions de l’Estat els darrers anys en inversions, infraestructures, impostos, gestió de l’energia i de l’aigua, justícia, respecte per l’autonomia i el govern de Catalunya, etc., s’han fet amb la voluntat de perjudicar-nos.  La majoria d’espanyols no ens estima. PSOE i PP són majoria, perquè la majoria ho vol. I què fan PSOE i PP amb Catalunya i el poble català? Imposicions, amenaces, coaccions, insults, menyspreus...Els espanyols legitimen aquestes polítiques donant cada 4 anys la majoria a PSOE i PP.  Encara hi ha gent multada per dirigir-se en català a un funcionari. Si el català fos una llengua estimada i els espanyols la sentissin com a seva, s’ensenyaria a tota Espanya i es fomentaria i divulgaria. Però la llengua catalana és perseguida, humili