4 de juliol de 1994
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXNqpwIy_065KTbQj8EfIISG7aNAztfkj_Awr6sKUD-xO7t4L9kwUYE0uW2djqryy1PJ1CGNX7e68Z2KJhSQLz2g8bSEBiRABB3lAL9rVT1JFdHQnEQPE5FSgIuu-z_ZV7XN8DATW-b6A/s320/576_1404408996bergaincendi.jpg)
Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a ne