4 de juliol de 1994
Jo de petit no
volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i
jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències
polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb
les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien.
Fins que el 4 de
juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament
Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca
del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir
que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba
adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una
cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la
tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam
anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a
netejar els voltants de la masia, ja que el foc l’amenaça. I a l’endemà vaig
estar per la zona de la Riera de Merola amb una pala tirant sorra a les flames
i ajudant els bombers. Aquelles intenses i pirofòriques hores em va marcar per
sempre.
El 4 de juliol
de 1994 va ser el meu bateig com
apagafocs i on vaig descobrir la meva gran passió amagada: ser bomber. Ho vaig
veure clar. Gràcies Villena per la trucada!