4 de juliol de 1994



Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien.
Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a netejar els voltants de la masia, ja que el foc l’amenaça. I a l’endemà vaig estar per la zona de la Riera de Merola amb una pala tirant sorra a les flames i ajudant els bombers. Aquelles intenses i pirofòriques hores em va marcar per sempre.
El 4 de juliol de  1994 va ser el meu bateig com apagafocs i on vaig descobrir la meva gran passió amagada: ser bomber. Ho vaig veure clar. Gràcies Villena per la trucada! 

Entrades populars d'aquest blog

PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?

Allò que s’havia d’haver fet i no es va fer...