Allò que s’havia d’haver fet i no es va fer...
(avui trenco la norma dels 1.400 caràcters, perquè a vegades cal trencar les normes per avançar)
L'any 2013 la Generalitat va crear el Consell
Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per tal de tenir un òrgan que l'assessorés
en el procés de transició nacional de Catalunya. En un any i mig, es van fer 18
informes recopilats en l'anomenat Llibre blanc de la Transició Nacional de
Catalunya, com a eina per identificar els aspectes cabdals per poder esdevenir un Estat propi amb plenes garanties.
Durant els mesos previs al referèndum diverses
vegades vam escoltar els membres del govern català dir que s'estaven preparant
les estructures d'estat: hisenda, poder judicial, ministeri de l'Interior,
política monetària, etc...
Però tant aquell Llibre blanc com totes les
declaracions i posades en escena, després del referèndum, tot plegat va
resultar ser foc d'encenalls. La realitat ens ha fet veure que no hi havia res
preparat. O com a mínim tampoc hi va haver la voluntat d'aplicar res després de
l'1 d'octubre del 2017. Algú caldria que algun dia expliqués les raons de
perquè es va frenar tot entre el 2 i el 27 d'octubre. O perquè ens van vendre tant de fum...
Perquè, què s'hauria d'haver fet l'endemà de
l'1 d'octubre, o si m'apureu el mateix dia 27 d'octubre quan es va proclamar la
República?
Aplicar al 100% la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de
la República, aprovada el 8 de setembre i fer efectiva la República.
Com? Amb
la desobediència a l'Estat Espanyol i la fidelitat al govern de la Generalitat
mitjançant una mobilització permanent de les institucions i la ciutadania.
Recordem que després de la proclamació de la
República, el govern espanyol anunciava l'aplicació del 155, mentre que la
meitat del govern català ja s'estava preparant per l'exili. És gravíssim no
haver fet res. No es va fer res per implementar la República i defensar la República.
Res de res. Ni tant sols l'ANC va cridar a resistir. Una festeta a Sant Jaume, i tothom cap a casa.
La Generalitat, per exemple, als minuts d'haver
proclamat la República hauria d'haver arriat de les seves seus i ajuntaments
les banderes espanyoles. Hauria d'haver repartit dni's i passaports de la nova
República Catalana a tothom. Hauria d'haver tingut preparats i oberts comptes
corrents en bancs estrangers on la gent comences a ingressar els impostos per a
la nova República. Hauria d'haver ordenat a tots els treballadors de la
Generalitat, i especialment als mossos i totes les policies locals, la
protecció de la ciutadania, de les seus i institucions catalanes i el control
dels ports, aeroports i la frontera amb França, fent complir la nova legalitat
catalana, tot depurant amb antelació agents quintacolumnistes i
col·laboracionistes, creant prèviament una milícia provisional ciutadana de
suport a la policia catalana. Hauria d'haver tingut a punt un cos de jutjats,
jutges i fiscals de la nova República per començar a aplicar la nova legalitat
catalana i jutjar a tothom que s'hi hagués rebel·lat en contra. Hauria d'haver
retirat els diputats i senadors catalans de les corts espanyoles. Hauria
de...hauria d'haver fet desenes de coses per deixar de ser una autonomia i comportar-se
com un Estat amb majúscules, enlloc de fugir cap a l'exili uns i entregar-se
voluntàriament els altres. Resistir és el que s'hauria d'haver fet!
Possiblement penseu que tot això ens hagués
portat a l'enfrontament violent amb Espanya. És un possibilitat, veient
sobretot com van actuar l'1 d'octubre, però cal tenir present una cosa: per
l'Estat Espanyol això és una guerra. Està en joc la seva unitat imposada amb
sang i foc. I amb sang i foc la defensaran. Els catalans hem d'assumir el preu
de la independència i la llibertat, i sobretot assumir el sacrifici i compromís
màxim. Qui no estigui disposat a tot, que s'aparti, perquè Espanya estarà
disposada a tot. Fa més de 300 anys que
ho veiem. I sobretot ho hem patit aquest darrer any, des de violència policial fins guerra bruta amb els bancs.
Només amb la mobilització permanent, la
desobediència i fent pressió sobre l'economia,
aconseguirem posar l'Estat Espanyol en escac i llavors podrem negociar alguna
cosa, perquè la situació serà tant insostenible que llavors sí que la comunitat
internacional es veurà obligada a actuar. O potser no. O potser sí. Però ara
per ara, amb manifestacions festives i reivindicatives i omplint-ho tot de
llaços grocs no hem aconseguit ni aconseguirem res. Res.
Cal tenir a punt i desenvolupar les eines i
estructures d'estat per fer-les efectives d'immediat.
Cal una classe política digne, decidida, compromesa,
ferma i valenta. I cal que la classe política deixi de predicar sobre unitat i comenci a exercir-la.
Cal que tothom tingui
clar que ser independentista no és voler només la independència, és actuar amb totes
les conseqüències per aconseguir-la.
Res aconseguirem respectant i acatant la legalitat
espanyola. La independència només serà possible trencant aquesta legalitat,
sense demanar permís, sense demanar perdó i sense por.
Cal ser sincers amb nosaltres mateixos i
preguntant-nos a què estem jugant realment.
