I les víctimes dels que van matar els rojos??

 


Arran de la publicació per primera vegada del llistat dels 3.657 terrassencs i terrassenques víctimes del franquisme, han sortit una sèrie de gent, molts amb 8 cognoms terrassencs de tota la vida, queixant-se que perquè no s’han publicat també “les víctimes dels que van matar els rojos”. 

No estan contents de que es recordi qui va ser represaliat per la dictadura per voler llibertat i democràcia, no, només reclamen els que van morir, molts dels quals, per les seves conviccions feixistes.

Però realment en 80 anys des de que va acabar la  Guerrac Civil, “les víctimes dels que van matar els rojos" mai s'han recordat ni tampoc mai s'han estudiat en publicacions d'història amb el màxim rigor històric? 

Per començar, els vencedors de la guerra, sí les que van recordar: El 6 de maig de 1939 es va fer un homenatge a totes aquelles persones que havien mort lluitant per Franco i les que havien estat assassinades a la rereguarda pels republicans. El primer gran homenatge públic a "los caídos de Tarrasa, por Dios y por España”.

En la Hoja Oficial de Tarrasa, en tres números extraordinaris editats els mesos de juliol i agost de 1939  trobem les biografies amb fotografies incloses de “nuestros héroes y mártires caídos por Dios y por España”. 

El 24 de gener de 1944, s’inaugurava a l'actual Plaça del Doctor Robert, el “Monumento a los Caídos”amb 250 ofrenes florals en honor a los "caídos por Dios y por España".  Durant molts anys es van celebrar actes commemoratius en record d'aquells caiguts.

Al llarg de les següents dècades i fins la mort del dictador, el diari “Tarrasa Información” també va recordar a les seves pàgines, més d’una vegada, aquests “caidos por Dios y por España.

L'any 1972 es publica el llibre de Baltasar Ragón "Terrassa 1936-1939, tres anys difícil de guerra civil", un recull dels fets succeïts diàriament a Terrassa, on també surten referenciats en el dia corresponent els assassinats comesos a la rereguarda, amb el nom, edat i adreça de les víctimes. 

Ja en temps de democràcia, podem destacar que a la revista Terme, editada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa , en el seu nº1 de 1986, va publicar un article sobre la repressió republicana amb el llistat de víctimes, és a dir, “els assassinats pels rojos”.

L'any 1994 el Diari de Terrassa, publica el llibre "TERRASSA SEGLE XX,1867-1993", on també surt una llista dels terrassencs víctimes de la repressió republicana. Sí, “els assassinats pels rojos”.

El 1996 es va publicar el llibre “Calvari d’una ciutat, Terrassa 1936-1936”, editat per l’associació cultural Hispania Martyr, amb tots les biografies i fotografies dels “màrtirs de la ciutat”.

I tornant a la revista Terme nº18 del 2003 es va publicar el llistat de tots els combatents terrassencs morts al front. Era un llistat dels dos bàndols. En la mateixa revista Terme, el nº27 del 2012 s’actualitzava aquest llistat amb aportacions de les darreres investigacions.

Aquestes dades dels morts terrassencs al front es poden consultar també en el blog "El Cost Humà de la Guerra Civil a Terrassa". Els que van lluitar per Franco i tenen la consideració de "caídos por Dios y por España", també surten. 

Al web del "Cost humà de la Guerra Civil" del Departament de Justícia de la Generalitat, estan publicades les víctimes dels dos bàndols, tant els morts al front, com a la rereguarda.  I també trobem terrassencs, “assassinats pels rojos”.

Així doncs, en els darrers 80 anys, “els que van assassinar els rojos”, així “com els nacionals que van morir al front”, "los caídos por Dios y por España" han estat prou recordats i investigats. Qui obvïi aquest fet ho fa amb tota la mala fe de manipular i mentir.


Entrades populars d'aquest blog

4 de juliol de 1994

Coronavirus i nou ordre social