A Terrassa les fogueres de Sant Joan quasi són història


Enguany a Terrassa, les fogueres de Sant Joan autoritzades no arriben ni a mitja dotzena. Podem afirmar que les fogueres són un element quasi extingit i que per moltes persones, ja formen part d’un record de la seva infància o d’allò que parlen els seus pares.
Però què les ha portat a l’extinció quan fa vint o trenta anys n’hi havia a cada barri i a cada plaça?
Per una banda, una normativa superestricta que limita les fogueres. Un exemple: no està permès que s'acumuli el material fins a les 8 del vespre del mateix 23 de juny. Fa anys, durant dies s’acumulava fustes i trastos vells per cremar i la pila creixia a mida que s’acostava el 23. La normativa s’ha carregat una socialització de la revetlla, on tothom hi col·laborava els dies previs, especialment infants i joves.  
Els hàbits han canviat. Abans la canalla jugava al carrer. Avui en dia, el trànsit, la superprotecció dels infants, les activitats extraescolars, els videojocs, etc, ha allunyat els nens i nenes de passar les hores al carrer, i clar, a ningú se li acudeix plantar una pila de fustes per cremar.
Els grans tampoc surten al carrer a fer-la petar, amb cadires portades de casa, ningú prepara sopars i envelats a la fresca. Revetlles organitzades en discoteques i altres llocs tancats han estat una competència letal per a les fogueres i la revetlla al carrer.  

Terrassa ha canviat i les fogueres quasi són història. 

Entrades populars d'aquest blog

PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?

  PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?   Tres punts a tenir present:   1) Història conjunta Ucraïna-Rússia Rússia i Ucraïna estan unides per forts llaços històrics, i en alguns moments han compartit formar part del mateix territori polític.   Ucraïna al segle XIX no tenia una delimitació fronterera assentada, ja que parts del seu territori se les disputaven Polònia, Rússia i l'Imperi austrohongarès.   És un país divers i multinacional amb presència de romanesos, hongaresos, tàrtars, armenis, jueus, polonesos, etc i, per descomptat, també russos.  Els russos a Ucraïna es concentren sobretot a l’est, en el que s’anomena el Donbass, a les regions de Donetsk i Luhansk. Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Més informació

I les víctimes dels que van matar els rojos??

Imatge
  Arran de la publicació per primera vegada del llistat dels 3.657 terrassencs i terrassenques víctimes del franquisme, han sortit una sèrie de gent, molts amb 8 cognoms terrassencs de tota la vida, queixant-se que perquè no s’han publicat també “les víctimes dels que van matar els rojos”.  No estan contents de que es recordi qui va ser represaliat per la dictadura per voler llibertat i democràcia, no, només reclamen els que van morir, molts dels quals, per les seves conviccions feixistes. Però realment en 80 anys des de que va acabar la  Guerrac Civil, “les víctimes dels que van matar els rojos" mai s'han recordat ni tampoc mai s'han estudiat en publicacions d'història amb el màxim rigor històric?  Per començar, els vencedors de la guerra, sí les que van recordar: El 6 de maig de 1939 es va fer un homenatge a totes aquelles persones que havien mort lluitant per Franco i les que havien estat assassinades a la rereguarda pels republicans. El primer gran homenatge públi
Més informació

4 de juliol de 1994

Imatge
Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a ne
Més informació