A Terrassa les fogueres de Sant Joan quasi són història


Enguany a Terrassa, les fogueres de Sant Joan autoritzades no arriben ni a mitja dotzena. Podem afirmar que les fogueres són un element quasi extingit i que per moltes persones, ja formen part d’un record de la seva infància o d’allò que parlen els seus pares.
Però què les ha portat a l’extinció quan fa vint o trenta anys n’hi havia a cada barri i a cada plaça?
Per una banda, una normativa superestricta que limita les fogueres. Un exemple: no està permès que s'acumuli el material fins a les 8 del vespre del mateix 23 de juny. Fa anys, durant dies s’acumulava fustes i trastos vells per cremar i la pila creixia a mida que s’acostava el 23. La normativa s’ha carregat una socialització de la revetlla, on tothom hi col·laborava els dies previs, especialment infants i joves.  
Els hàbits han canviat. Abans la canalla jugava al carrer. Avui en dia, el trànsit, la superprotecció dels infants, les activitats extraescolars, els videojocs, etc, ha allunyat els nens i nenes de passar les hores al carrer, i clar, a ningú se li acudeix plantar una pila de fustes per cremar.
Els grans tampoc surten al carrer a fer-la petar, amb cadires portades de casa, ningú prepara sopars i envelats a la fresca. Revetlles organitzades en discoteques i altres llocs tancats han estat una competència letal per a les fogueres i la revetlla al carrer.  

Terrassa ha canviat i les fogueres quasi són història. 

Entrades populars d'aquest blog

PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?

4 de juliol de 1994

L'altra cara dels Jocs Olímpics del 1992