L'altra cara dels Jocs Olímpics del 1992


Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.  
Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.  
Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregut de la torxa olímpica, l’omnipresència de la Guàrdia Civil, autèntica força d’ocupació tenia com a missió reprimir la campanya “Freedom per Catalonia”. I cal recordar l’Operació Garzón on es va detenir, torturar i empresonar independentistes. El silenci i la complicitat de molts polítics i periodistes va ser vergonyós. 
Cal un exercici de conscienciació i de memòria: el 92 no tot va ser "amics per sempre". 

Entrades populars d'aquest blog

PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?

  PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?   Tres punts a tenir present:   1) Història conjunta Ucraïna-Rússia Rússia i Ucraïna estan unides per forts llaços històrics, i en alguns moments han compartit formar part del mateix territori polític.   Ucraïna al segle XIX no tenia una delimitació fronterera assentada, ja que parts del seu territori se les disputaven Polònia, Rússia i l'Imperi austrohongarès.   És un país divers i multinacional amb presència de romanesos, hongaresos, tàrtars, armenis, jueus, polonesos, etc i, per descomptat, també russos.  Els russos a Ucraïna es concentren sobretot a l’est, en el que s’anomena el Donbass, a les regions de Donetsk i Luhansk. Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Més informació

4 de juliol de 1994

Imatge
Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a ne
Més informació

I les víctimes dels que van matar els rojos??

Imatge
  Arran de la publicació per primera vegada del llistat dels 3.657 terrassencs i terrassenques víctimes del franquisme, han sortit una sèrie de gent, molts amb 8 cognoms terrassencs de tota la vida, queixant-se que perquè no s’han publicat també “les víctimes dels que van matar els rojos”.  No estan contents de que es recordi qui va ser represaliat per la dictadura per voler llibertat i democràcia, no, només reclamen els que van morir, molts dels quals, per les seves conviccions feixistes. Però realment en 80 anys des de que va acabar la  Guerrac Civil, “les víctimes dels que van matar els rojos" mai s'han recordat ni tampoc mai s'han estudiat en publicacions d'història amb el màxim rigor històric?  Per començar, els vencedors de la guerra, sí les que van recordar: El 6 de maig de 1939 es va fer un homenatge a totes aquelles persones que havien mort lluitant per Franco i les que havien estat assassinades a la rereguarda pels republicans. El primer gran homenatge públi
Més informació