Coronavirus i nou ordre social
La greu crisi del
coronavirus és l’excusa perfecta per aplicar el que la periodista Naomi Klein,
ha titulat com “doctrina del xoc”: quan una crisi provoca terror o
desorientació en una societat, apareixen solucions polítiques i econòmiques per
tal de solucionar-la, però en realitat són mesures que en una situació normal
no s’acceptarien i que serveixen per transformar i imposar un nou ordre tot
vulnerant drets polítics, laborals i socials.
A la Xina es controla la
població geocalitzant els telèfons mòbils per saber moviments i contacte amb altres
persones, amb l’ajut de càmeres de reconeixement facial pels carrers.
A l’Estat Espanyol, l’estat
d’alarma ha suposat una centralització ministerial vulnerant competències
autonòmiques. Les rodes de premsa la fan els militars amb proclames bel·licistes. La presència de
múltiples controls policials, però sobretot de militars armats als carrers
representa una militarització de la vida pública que podria ser el precedent de
futures mesures repressores.
Se’ns vol imposar un
model autoritari de gestió de la població orientat al control de la conducta de
les persones, tant a nivell individual com a nivell laboral. I el pitjor de
tot: que obeïm amb resignació perquè creiem que ens beneficia.
Cap on ens portarà tot
això? Tinguem present una cosa: la pandèmia no és el COVID19. La pandèmia és el
capitalisme i farà el que calgui per resistir.
