Coronavirus i nou ordre social




La greu crisi del coronavirus és l’excusa perfecta per aplicar el que la periodista Naomi Klein, ha titulat com “doctrina del xoc”: quan una crisi provoca terror o desorientació en una societat, apareixen solucions polítiques i econòmiques per tal de solucionar-la, però en realitat són mesures que en una situació normal no s’acceptarien i que serveixen per transformar i imposar un nou ordre tot vulnerant drets polítics, laborals i socials.   
A la Xina es controla la població geocalitzant els telèfons mòbils per saber moviments i contacte amb altres persones, amb l’ajut de càmeres de reconeixement facial pels carrers.
A l’Estat Espanyol, l’estat d’alarma ha suposat una centralització ministerial vulnerant competències autonòmiques. Les rodes de premsa la fan els militars  amb proclames bel·licistes. La presència de múltiples controls policials, però sobretot de militars armats als carrers representa una militarització de la vida pública que podria ser el precedent de futures mesures repressores.
Se’ns vol imposar un model autoritari de gestió de la població orientat al control de la conducta de les persones, tant a nivell individual com a nivell laboral. I el pitjor de tot: que obeïm amb resignació perquè creiem que ens beneficia.
Cap on ens portarà tot això? Tinguem present una cosa: la pandèmia no és el COVID19. La pandèmia és el capitalisme i farà el que calgui per resistir.

Entrades populars d'aquest blog

PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?

4 de juliol de 1994

Allò que s’havia d’haver fet i no es va fer...