1.400 caràcters

Aquests darrers dies els bombers que no estàvem de servei hem sortit al carrer. Jo era un d'ells. En el meu uniforme porto l'escut de la Generalitat. Per tant, és un deure i una obligació, defensar el meu govern i les seves institucions.  I com a demòcrata, també és deure i obligació, defensar el referèndum, com a solució a l'encaix de les relacions entre Catalunya i Espanya, i com a eina per què els catalans decidíssim el nostre futur.   Hi ha gent que critica el fet d'haver sortit els bombers al carrer amb casc i jaqueta ben visible. Però cal dir-ho ben clar: hem sortit a rebutjar i evitar la violència, a pacificar la gent, i especialment l'1 d’octubre per defensar la integritat física dels ciutadans, que feien cua davant dels col·legis electorals, tot patint un terrorisme d'estat per la policia nacional i guàrdia civil, que s'han comportat com forces d'ocupació.   Però ara, aquells que sempre s'han cregut per sobre del bé i

Votaré "Sí" l'1 d’octubre, i us exposaré els meus motius com a bomber de la Generalitat de Catalunya. Catalunya esdevenint país independent gestionarà el 100% dels seus impostos i disposarà de tots els seus recursos econòmics per augmentar l'escassa plantilla de bombers, invertir més en formació i tecnologia i comprar nous vehicles i material de darrera generació. Assumiríem competències que no tenim, com centrals nuclears, ajuda internacional i salvament marítim, guanyant en coordinació per estar tot unificat. Els bombers d'aeroport s'integrarien al sistema d'emergències, deixant d'estar dividits i precaritzats.   Pel fet de ser independents, el marc jurídic i legislatiu que afecta els bombers com riscos laborals, color dels rotatius, seguretat social, jubilació, pensions, etc., que ara es legisla des de Madrid, canviaria i es milloraria, adaptant tot això a la nostra realitat.   Una República Catalana és l'única via possible per e

Sóc del Barça des que tinc ús de raó. Vaig créixer estimant un més que un club que anava a remolc del Madrid, sent alhora una icona d’aquella Catalunya acomplexada davant d’Espanya. Però va aparèixer Cruyff, Guardiola i Luis Enrique, i Xavi, Iniesta, Ronaldinho i Messi. I Laporta i Rosell i Bartomeu. I entre tots plegats van convertir el meu Barça en el millor del món. I quan ets el millor del món et converteixes en un club competitiu, obsessionat pels títols, beneficis i ingressos. I quan només vols ser el millor dels millors en tots els aspectes, s’arracona la passió. El Barça és ara la icona del futbol negoci o futbol modern: convertir la teva identitat en un objecte de merchandising. Omplir-se la boca de valors, mentre es fan contractes multimilionaris a jugadors capritxosos i mercenaris quan els teus aficionats no arriben ni a final de mes. Preferir un estadi ple de turistes consumidors abans que un avi portant el seu nét. Jugar un partit seguint els horaris de l’Àsia s

Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.   Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.   Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregut de la torxa

El model de la festa Major a mi personalment m'agrada. Tenim un “esquelet” molt consolidat, des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou amb les havaneres acompanyades de rom cremat.  Normalment les crítiques són pel concerts, però en gustos musicals tothom té les seves preferències. Ens agradi o no, només cal veure que a la majoria de concerts ja toquin Els Pets, la Xenoa, Dr.Prats o el Perales sempre han estat un gran èxit de públic.  La Festa Major és un gran espai de festa per a tothom, on terrassencs i terrassenques compartim alegria i emocions sense cap incident destacable. La cultura popular catalana té una singular i cabdal rellevància, amb el fet casteller com a màxim exponent. Teatre i esports també tenen els seus actes. I la Festa també és un reflex de la societat terrassenca, multicultural i diversa, per això també hi trobem sevillanes, jotes i danses africanes.  Fins i tot, fa uns

Enguany a Terrassa, les fogueres de Sant Joan autoritzades no arriben ni a mitja dotzena. Podem afirmar que les fogueres són un element quasi extingit i que per moltes persones, ja formen part d’un record de la seva infància o d’allò que parlen els seus pares. Però què les ha portat a l’extinció quan fa vint o trenta anys n’hi havia a cada barri i a cada plaça? Per una banda, una normativa superestricta que limita les fogueres. Un exemple: no està permès que s'acumuli el material fins a les 8 del vespre del mateix 23 de juny. Fa anys, durant dies s’acumulava fustes i trastos vells per cremar i la pila creixia a mida que s’acostava el 23. La normativa s’ha carregat una socialització de la revetlla, on tothom hi col·laborava els dies previs, especialment infants i joves.   Els hàbits han canviat. Abans la canalla jugava al carrer. Avui en dia, el trànsit, la superprotecció dels infants, les activitats extraescolars, els videojocs, etc, ha allunyat els nens i nenes de passa

En la Generalitat de Catalunya trobem els bombers professionals (bbpp) i els voluntaris (bbvv). En una emergència la feina d’un bbpp i d’un bbvv és la mateixa. Però trobem diferències importants dins aquesta igualtat que a l’hora de treballar comporten un desequilibri en molts aspectes. A un aspirant a bbpp se li exigeix el permís de conducció de camió i posseir els coneixements de nivell intermedi de català (B2). Un aspirant a bbvv no se li exigeix cap permís de conducció i el nivell que se li demana de català és el bàsic (A2). El temari que s’ha d’estudiar un aspirant de bbpp és de 21 temes. L’aspirant a bbvv ha d’estudiar només 14 temes. I les proves físiques són diferents per uns i altres. Aprovat el procés selectiu, el curs que farà l’aspirant a bbpp serà 700 hores lectives. El curs de l’aspirant a bbvv és de màxim 500 hores. En l'exercici de les seves funcions un bbpp estant en acte de servei, té la consideració d'agent de l'autoritat, un bbvv, no.

El motiu principal és que no em sento ni estimat ni respectat.  L’estat espanyol ens perjudica voluntària i deliberadament. Tot l’engranatge de l’estat: govern (PSOE i PP), jutges, fiscals i funcionaris. La majoria de decisions de l’Estat els darrers anys en inversions, infraestructures, impostos, gestió de l’energia i de l’aigua, justícia, respecte per l’autonomia i el govern de Catalunya, etc., s’han fet amb la voluntat de perjudicar-nos.  La majoria d’espanyols no ens estima. PSOE i PP són majoria, perquè la majoria ho vol. I què fan PSOE i PP amb Catalunya i el poble català? Imposicions, amenaces, coaccions, insults, menyspreus...Els espanyols legitimen aquestes polítiques donant cada 4 anys la majoria a PSOE i PP.  Encara hi ha gent multada per dirigir-se en català a un funcionari. Si el català fos una llengua estimada i els espanyols la sentissin com a seva, s’ensenyaria a tota Espanya i es fomentaria i divulgaria. Però la llengua catalana és perseguida, humili