1.400 caràcters

  PERQUÈ RÚSSIA HA ATACAT UCRAÏNA?   Tres punts a tenir present:   1) Història conjunta Ucraïna-Rússia Rússia i Ucraïna estan unides per forts llaços històrics, i en alguns moments han compartit formar part del mateix territori polític.   Ucraïna al segle XIX no tenia una delimitació fronterera assentada, ja que parts del seu territori se les disputaven Polònia, Rússia i l'Imperi austrohongarès.   És un país divers i multinacional amb presència de romanesos, hongaresos, tàrtars, armenis, jueus, polonesos, etc i, per descomptat, també russos.  Els russos a Ucraïna es concentren sobretot a l’est, en el que s’anomena el Donbass, a les regions de Donetsk i Luhansk. Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialis...

  Arran de la publicació per primera vegada del llistat dels 3.657 terrassencs i terrassenques víctimes del franquisme, han sortit una sèrie de gent, molts amb 8 cognoms terrassencs de tota la vida, queixant-se que perquè no s’han publicat també “les víctimes dels que van matar els rojos”.  No estan contents de que es recordi qui va ser represaliat per la dictadura per voler llibertat i democràcia, no, només reclamen els que van morir, molts dels quals, per les seves conviccions feixistes. Però realment en 80 anys des de que va acabar la  Guerrac Civil, “les víctimes dels que van matar els rojos" mai s'han recordat ni tampoc mai s'han estudiat en publicacions d'història amb el màxim rigor històric?  Per començar, els vencedors de la guerra, sí les que van recordar: El 6 de maig de 1939 es va fer un homenatge a totes aquelles persones que havien mort lluitant per Franco i les que havien estat assassinades a la rereguarda pels republicans. El primer gran homenatge púb...

Arran de l'emergència del coronavirus en algunes ciutats catalanes, l'exèrcit espanyol fa tasques de desinfecció o muntant hospitals de campanya. Són ajuntaments de Comuns i el PSC, que en el seu dia van fer bandera del pacifisme i l'antimilitarisme i ara fan propaganda barata de l'exèrcit: "tota ajuda és bona, vingui, d'on vingui".   S'han venut l'ànima al diable. Quina poca memòria. En els darrers anys l'exèrcit espanyol ha deixat un rastre de milers i milers d'assassinats, i avui en dia, encara hi ha militars franquistes i feixistes. Però la qüestió és una altra. Si hi ha militars fent de personal civil evidència que falten professionals i sobren militars. A Catalunya el voluntariat té una gran vitalitat. Unes 670.000 persones, més gran de 16 anys, fa accions d'aquesta mena, i ara aquesta xifra es pot doblar o triplicar a causa de la solidaritat intrínseca del nostre poble. Amb la força de la gent, no ens calen militars...

La greu crisi del coronavirus és l’excusa perfecta per aplicar el que la periodista Naomi Klein, ha titulat com “doctrina del xoc”: quan una crisi provoca terror o desorientació en una societat, apareixen solucions polítiques i econòmiques per tal de solucionar-la, però en realitat són mesures que en una situació normal no s’acceptarien i que serveixen per transformar i imposar un nou ordre tot vulnerant drets polítics, laborals i socials.     A la Xina es controla la població geocalitzant els telèfons mòbils per saber moviments i contacte amb altres persones, amb l’ajut de càmeres de reconeixement facial pels carrers. A l’Estat Espanyol, l’estat d’alarma ha suposat una centralització ministerial vulnerant competències autonòmiques. Les rodes de premsa la fan els militars   amb proclames bel·licistes. La presència de múltiples controls policials, però sobretot de militars armats als carrers representa una militarització de la vida pública que podria ser el pre...

VOX és un partit racista, homòfob i masclista que s'ha de perseguir policial i judicialment i posar fora de la llei per tal de garantir la supervivència de la democràcia. Cal un compromís i una actitud ferma contra el feixisme. Com? Cal que tots els partits assumeixin la seva responsabilitat per crear una societat plural i respectuosa i que no comparteixin cap espai amb VOX, deixant de naturalitzar la seva presència.   Cal des del món educatiu insistir en els valors de solidaritat, respecte, igualtat entre totes les persones i generes, i mostrar les virtuts d’un poble acollidor i pluricultural. Cal des de les institucions evitar marginació, pobresa i l’exclusió social.   Cal des de les associacions trencar els rumors i tot aquell discurs manipulat que alimenta l’extrema dreta. Cal que el periodisme no faci de l’anècdota la notícia, que denunciï tota violència de VOX, física i verbal, les seves mentides, que no se’ls victimitzi quan se’ls respon al carrer i que no...

(avui trenco la norma dels 1.400 caràcters, perquè a vegades cal trencar les normes per avançar) L'any 2013 la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) per tal de tenir un òrgan que l'assessorés en el procés de transició nacional de Catalunya. En un any i mig, es van fer 18 informes recopilats en l'anomenat Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya, com a eina per   identificar els aspectes cabdals per poder esdevenir un Estat propi amb plenes garanties. Durant els mesos previs al referèndum diverses vegades vam escoltar els membres del govern català dir que s'estaven preparant les estructures d'estat: hisenda, poder judicial, ministeri de l'Interior, política monetària, etc... Però tant aquell Llibre blanc com totes les declaracions i posades en escena, després del referèndum, tot plegat va resultar ser foc d'encenalls. La realitat ens ha fet veure que no hi havia res preparat. O com a mínim tampoc h...

Jo de petit no volia ser bomber. Ho admeto. Volia ser jugador del Barça. I d’adolescent i jove, tampoc sabia ben bé que volia ser. A vegades volia estudiar ciències polítiques, o filologia o literatura, o història...alguna cosa relacionades amb les lletres, però els bombers, casi ni sabia que existien. Fins que el 4 de juliol de 1994 em va canviar la vida. Per aquella època era un cap de l’Agrupament Escolta Pau Casals. Era dilluns de Festa Major de Terrassa, i estava de ressaca del “Jove tu També Pots”. Al matí em va trucar el meu amic Villena (a casa, no hi havia mòbils) i em va dir que cremava Can Parellada. Vam anar plegats a fer de voluntaris. Sense roba adequada, sense eines, sense formació, només amb la voluntat i res més, una cosa impensable avui en dia. Vaig ajudar als bombers a tibar mànegues. A la tarda vam anar a Olesa de Montserrat, i al vespre, amb altres caps del cau, i el Ramon, vam anar a Navàs a ajudar a la família Casanovas a retirar les bales de palla i a ne...

Pep X, X de l’Alternatiu X, els de les accions creatives psicodramartístiques, i com Malcom X, una X per simbolitzar allò que realment era. X de rebel·lia, d’okupació, d’autogestió, de budista, de llibertari, de roig, de maçó, d’ecologista, de marxista trotskista , d’antiracista, de feminista, d’antifeixista, de separatista, i moltes més X que Pep englobava, especialment aquella que tant li agradava definir-se: psicodramacabaretero. Els psicodrames del Pep X formaven part de la lluita i del paisatge dels carrers de Terrassa. Trencava els esquemes d’aquest estat del benestar i ens feia veure les contradiccions del sistema (i les nostres), i alhora fent de pallasso, de cabaretero apreníem a conviure d’una manera més humana, sentimental i a voltes irracional. Pep X, la veritable cultura popular i transgressora, aquella que fa teatre per divertir però també per fer pensar. Has viscut sempre com has volgut i així t’has expressat sempre, fent el que et donava la gana, sense...

Aquests darrers dies els bombers que no estàvem de servei hem sortit al carrer. Jo era un d'ells. En el meu uniforme porto l'escut de la Generalitat. Per tant, és un deure i una obligació, defensar el meu govern i les seves institucions.  I com a demòcrata, també és deure i obligació, defensar el referèndum, com a solució a l'encaix de les relacions entre Catalunya i Espanya, i com a eina per què els catalans decidíssim el nostre futur.   Hi ha gent que critica el fet d'haver sortit els bombers al carrer amb casc i jaqueta ben visible. Però cal dir-ho ben clar: hem sortit a rebutjar i evitar la violència, a pacificar la gent, i especialment l'1 d’octubre per defensar la integritat física dels ciutadans, que feien cua davant dels col·legis electorals, tot patint un terrorisme d'estat per la policia nacional i guàrdia civil, que s'han comportat com forces d'ocupació.   Però ara, aquells que sempre s'han cregut per sobre del bé i ...

Votaré "Sí" l'1 d’octubre, i us exposaré els meus motius com a bomber de la Generalitat de Catalunya. Catalunya esdevenint país independent gestionarà el 100% dels seus impostos i disposarà de tots els seus recursos econòmics per augmentar l'escassa plantilla de bombers, invertir més en formació i tecnologia i comprar nous vehicles i material de darrera generació. Assumiríem competències que no tenim, com centrals nuclears, ajuda internacional i salvament marítim, guanyant en coordinació per estar tot unificat. Els bombers d'aeroport s'integrarien al sistema d'emergències, deixant d'estar dividits i precaritzats.   Pel fet de ser independents, el marc jurídic i legislatiu que afecta els bombers com riscos laborals, color dels rotatius, seguretat social, jubilació, pensions, etc., que ara es legisla des de Madrid, canviaria i es milloraria, adaptant tot això a la nostra realitat.   Una República Catalana és l'única via possible per e...

Sóc del Barça des que tinc ús de raó. Vaig créixer estimant un més que un club que anava a remolc del Madrid, sent alhora una icona d’aquella Catalunya acomplexada davant d’Espanya. Però va aparèixer Cruyff, Guardiola i Luis Enrique, i Xavi, Iniesta, Ronaldinho i Messi. I Laporta i Rosell i Bartomeu. I entre tots plegats van convertir el meu Barça en el millor del món. I quan ets el millor del món et converteixes en un club competitiu, obsessionat pels títols, beneficis i ingressos. I quan només vols ser el millor dels millors en tots els aspectes, s’arracona la passió. El Barça és ara la icona del futbol negoci o futbol modern: convertir la teva identitat en un objecte de merchandising. Omplir-se la boca de valors, mentre es fan contractes multimilionaris a jugadors capritxosos i mercenaris quan els teus aficionats no arriben ni a final de mes. Preferir un estadi ple de turistes consumidors abans que un avi portant el seu nét. Jugar un partit seguint els horaris de l’Àsia s...

Enguany es celebra els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, recordats com una gran fita esportiva, econòmica i social, però que en realitat van ser una gran operació del capitalisme i de l’espanyolitat.   Barcelona amb  l’excusa dels Jocs es va transformar en una ciutat més pensada pel turisme i la massificació que en les prioritats reals dels barris, tot tractant els veïns més com a consumidors que no pas com a habitants, privatitzant espais i agredint la natura, model que avui en dia ha arribat al col·lapse, gràcies a la permissivitat amb l’especulació urbanística i financera. La festa olímpica va comportar una greu crisi econòmica i encara patim les conseqüències.   Els Jocs van suposar una terrible repressió contra l’independentisme. Sota l’excusa del “año de España” (també es va commemorar els 500 anys del “descobriment” d’Amèrica i l’Expo de Sevilla) es va reprimir les reclamacions del Comitè Olímpic Català i d’autodeterminació. Durant el recorregu...

El model de la festa Major a mi personalment m'agrada. Tenim un “esquelet” molt consolidat, des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou amb les havaneres acompanyades de rom cremat.  Normalment les crítiques són pel concerts, però en gustos musicals tothom té les seves preferències. Ens agradi o no, només cal veure que a la majoria de concerts ja toquin Els Pets, la Xenoa, Dr.Prats o el Perales sempre han estat un gran èxit de públic.  La Festa Major és un gran espai de festa per a tothom, on terrassencs i terrassenques compartim alegria i emocions sense cap incident destacable. La cultura popular catalana té una singular i cabdal rellevància, amb el fet casteller com a màxim exponent. Teatre i esports també tenen els seus actes. I la Festa també és un reflex de la societat terrassenca, multicultural i diversa, per això també hi trobem sevillanes, jotes i danses africanes.  Fins i to...

Enguany a Terrassa, les fogueres de Sant Joan autoritzades no arriben ni a mitja dotzena. Podem afirmar que les fogueres són un element quasi extingit i que per moltes persones, ja formen part d’un record de la seva infància o d’allò que parlen els seus pares. Però què les ha portat a l’extinció quan fa vint o trenta anys n’hi havia a cada barri i a cada plaça? Per una banda, una normativa superestricta que limita les fogueres. Un exemple: no està permès que s'acumuli el material fins a les 8 del vespre del mateix 23 de juny. Fa anys, durant dies s’acumulava fustes i trastos vells per cremar i la pila creixia a mida que s’acostava el 23. La normativa s’ha carregat una socialització de la revetlla, on tothom hi col·laborava els dies previs, especialment infants i joves.   Els hàbits han canviat. Abans la canalla jugava al carrer. Avui en dia, el trànsit, la superprotecció dels infants, les activitats extraescolars, els videojocs, etc, ha allunyat els nens i nenes de passa...

En la Generalitat de Catalunya trobem els bombers professionals (bbpp) i els voluntaris (bbvv). En una emergència la feina d’un bbpp i d’un bbvv és la mateixa. Però trobem diferències importants dins aquesta igualtat que a l’hora de treballar comporten un desequilibri en molts aspectes. A un aspirant a bbpp se li exigeix el permís de conducció de camió i posseir els coneixements de nivell intermedi de català (B2). Un aspirant a bbvv no se li exigeix cap permís de conducció i el nivell que se li demana de català és el bàsic (A2). El temari que s’ha d’estudiar un aspirant de bbpp és de 21 temes. L’aspirant a bbvv ha d’estudiar només 14 temes. I les proves físiques són diferents per uns i altres. Aprovat el procés selectiu, el curs que farà l’aspirant a bbpp serà 700 hores lectives. El curs de l’aspirant a bbvv és de màxim 500 hores. En l'exercici de les seves funcions un bbpp estant en acte de servei, té la consideració d'agent de l'autoritat, un bbvv, no. ...

El motiu principal és que no em sento ni estimat ni respectat.  L’estat espanyol ens perjudica voluntària i deliberadament. Tot l’engranatge de l’estat: govern (PSOE i PP), jutges, fiscals i funcionaris. La majoria de decisions de l’Estat els darrers anys en inversions, infraestructures, impostos, gestió de l’energia i de l’aigua, justícia, respecte per l’autonomia i el govern de Catalunya, etc., s’han fet amb la voluntat de perjudicar-nos.  La majoria d’espanyols no ens estima. PSOE i PP són majoria, perquè la majoria ho vol. I què fan PSOE i PP amb Catalunya i el poble català? Imposicions, amenaces, coaccions, insults, menyspreus...Els espanyols legitimen aquestes polítiques donant cada 4 anys la majoria a PSOE i PP.  Encara hi ha gent multada per dirigir-se en català a un funcionari. Si el català fos una llengua estimada i els espanyols la sentissin com a seva, s’ensenyaria a tota Espanya i es fomentaria i divulgaria. Però la llengua catalana és pers...